cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Carles Gabarr贸

Deriva

Carles Gabarró (Barcelona, 1965) defuig la frivolitat. Podríem definir la seva obra com una pintura existencialista que reflexiona de manera obsessiva a l’entorn de l’home i de la seva pròpia existència i, en conseqüència, això tenyeix el conjunt de la seva obra d’un component altament tràgic. Gabarró crea espais de reflexió, espais aparentment estables i rotunds però que es troben en un fràgil equilibri que els manté en moviment. Pinta les seves pors, que són també les nostres i les de qualsevol home. Potser per això la seva pintura no ens resulta fàcil ni amable. Ens planta al davant les regions més obscures de la nostra existència, però ho fa carregat d’una poètica molt personal. Una poètica dura i aspra, però poètica al cap i a la fi. Perquè, com afirmava Rilke, el bell no és res més que el principi d’allò que és terrible.

Bernat Puigdollers
Comissari