Jordi Larroch
Black & White
Jordi Larroch (pseudònim de Jordi Alcaraz) se suma al rastre dels creadors contemporanis que converteixen la poesia en imatge. «Black & white» és una mostra que evidencia com la poesia és un mitjà de comunicació al servei d’una idea, una manifestació de com el fet poètic forma part de la quotidianitat. Vint imatges en blanc i negre que, a partir de la unió, l’aparellament i la combinació d’objectes casolans amb una funció i un context determinats, esdevenen quelcom diferent. Uns objectes que muten, que es transformen i generen nous significats. En un exercici de minimalisme i síntesi extrems digne d’admirar, l’obra d’aquest fotògraf barceloní instal·lat a Pamplona ens ensenya a percebre les coses des d’una altra òptica amb la voluntat de captar la part subjacent de l’espai circumdant, de descobrir allò que no es veu, de recuperar la mirada de l’infant lliure de prejudicis.
Les fotografies aquí presents són escenaris plens de càrrega conceptual, i els objectes, despullats de qualsevol ornament superflu, esdevenen els autèntics protagonistes de cada captura. Són composicions que parlen, que comuniquen. Algunes vegades dos elements s’uneixen per donar lloc a un nou significat, a una realitat inesperada. En d’altres, inclús, és el mateix objecte qui és manipulat de manera subtil. La incorporació de títols a les obres, amb jocs de paraules i interpretacions polisèmiques, posa de manifest com el text forma part de l’obra, atès que ajuda l’espectador a completar-ne el significat. El relat que construeix Larroch és una narració visual juganera, delicada, vital, emotiva, divertida i també crítica. Es tracta d’un seguit d’ocurrències lúcides que, sense oblidar la composició i el valor estètic, dialoguen amb l’espectador, i el conviden a observar, a reflexionar, i, de vegades, fins i tot a somriure i, per què no, a somniar.
Agramunt, la vila natal de Guillem Viladot, el municipi que acull l’únic parc dedicat a la poesia visual del nostre país, rep ara l’hereu de Joan Brossa i Chema Madoz, la tercera generació de creadors sensibles al sentir de la humanitat que penetren en la retina per allotjar-se en la part més profunda de la nostra memòria. Sense rima, sense estrofes, però amb metàfores, oxímorons i analogies, Jordi Larroch, amb les seves odes a la quotidianitat, ens ajuda a llegir imatges, a alfabetitzar l’ull en el segle de la immediatesa, de l’impacte visual i de la saturació informativa. I és que, com creia Brossa, «no hi ha una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa».
Judith Barnés
Comissària