La present exposició col·lectiva de quatre artistes joves emergents (Mabi Revuelta, Isidre Vallés, Anna Walker, Javier Longobardo) i Guinovart es va presentar a Barcelona en el marc del projecte Art Públic, a l'espai del Poblenou Can Felipa del 29 de Gener al 25 de febrer de 1998, i ara es presenta novament al Petit Espai de la fundació Guinovart

Recollim aquí el text d'Adela de Bara llegit a la presentació de l'exposició:

Si el vot és la promesa, l'exvot és allò que ja s'ha complert. És un tancar comptes, un pagament per una feina amb la fe posada a l'intermediari. Una cosa així com un tràmit burocràtic.

-Curi'm la cama.
-Cama curada.
-Quant és?
-El que em va prometre.
-Agafeu una cama de cera.

Les obres d'art també són exvots: coses que pengen de les parets, del sostre o que es dipositen a terra, a canvi de la súplica d'una mirada, a canvi de la pròpia mirada.

La mirada implica un temps i l'artista ens paga amb la moneda: les peces.

L'altre dia vaig anar a la Núria. També a la capella hi havia exvots de cera. Els acompanyaven paperets on podien llegir-se els motius, en una ostentació havia perdut la seva capacitat memorística i necessitava llegir per recordar?

Necessitem el nostre nom al costat de les nostres produccions per fer públics els nostres compromisos?

Als museus de cera s'intenten suplantar les formes originals. Els exvots, en ser de cera, recorden molt el traslluïment de la carn humana. I en tractar-se de fragments del cos, ens deixen confusos i/o esglaiats. Pertanyen a conceptes de generacions anteriors a la nostra, per això som capaços d'observar per separat cadascuna de les idees que engloba: la representació (el símbol), l'honor moral (el compliment de la promesa), la similitud (la voluntat de suplantar el referent), la fe (se suposa una intervenció divina en un problema humà), la socialització dels problemes (allò públic, la publicitat). I, en conjunt, suposaria la concreció pública d'un fet privat. Des d'aquí, des d'ara, es veu com un acte exhibicionista, però des d'allà s'havia de veure com un acte après que més tard o més aviat un ha de fer, com tenir un fill, oa la cultura islàmica, anar a la Meca.

L'exvot ens descol·loca perquè no atén raons pràctiques, sinó qüestions religioses. Està fet d'un material inanimat però amb una voluntat imitativa clara, i precisament és un material inert que intenta representar carn humana, allò que ens conforma. Com el Golem jueu, com el Frankenstein de Shelley, com Pinotxo, i tractant de trobar referents més contemporanis, com HAL de 2001. La vida latent en allò que tots coneixem com a matèria morta i que va haver de ser el principi de la vida en aquest planeta

Ja se sap: a l'home els agrada imitar els déus.