Pintures Novament ens trobem davant de l'obra de Francesc Todó. Una vegada més, podem endinsar-nos en el seu món personal constituït per aquells objectes que l'acompanyin al seu entorn més proper, especialment al seu estudi representat per l'artista més d'una vegada al llarg dels anys, des d' on, dia a dia, conforma el seu territori plàstic, sempre serè, d'una gran transparència aparent, però, en realitat, tan especialment íntim.

L'obra recent de Todó, producte del seu ben fer, i conseqüència a la vegada del seu coneixement profund de les tècniques i els materials, aflora enmig del seu treball constant, a manera d'esglaó en un recorregut que veu de lluny - podem remontar -ens almenys a les màquines dels darrers anys cinquanta- i que té encara un llarg esdevenir.

Artista de natures mortes, composicions formades per un reduït nom de peixos que, no obstant, adquireixen un matís diferent cada vegada, Todó -permeteu-me fer servir un símil- hi broda o si us ho estimeu més, hi destil·la els les seves sensacions i les seves reflexions alhora. Tot això, presidit per una execució meticulosa, autoexigència del mateix pintor per assolir la seva personal fita plàstica, és el camí que ens permet acostar-nos a l'univers singular de Francesc Todó, alliberat de directius d'època i al marge d'imperatius forats.

Pilar Vélez