Si hi ha un artista que defineix el segle XX, que el representa amb tota la seva duresa, violència, passió, excessos i contradiccions, aquest és, sens dubte, Pablo Picasso (1881-1973). La commemoració enguany del 50è aniversari de la seva mort ha mobilitzat totes les institucions picassianes de l’Estat i també alguns dels grans museus espanyols i francesos. La Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt, vol formar part d’aquest esdeveniment amb una exposició de Josep Guinovart (Barcelona,1927-2007) que recrea un diàleg amb Picasso. Els reconeixements de Guinovart als artistes que admirava els va fer de manera explícita en forma d’homenatges. Pensem que Picasso, com també Miró, a banda de les seves genialitats artístiques, són dos personatges que esdevenen capdavanters en la vindicació d’uns espais de llibertat política i també creativa en una Espanya fosca i amb els quals l’artista s’identifica en la lluita contra la injustícia, l’opressió i el poder.

Per a Guinovart, una de les veus més significatives de l’avantguarda plàstica de la segona meitat del segle XX, Picasso va esdevenir una font inesgotable d’arguments i un model de contestació i rupturisme. A partir d’algunes obres del malagueny, Guinovart elabora reflexions i estableix vinculacions molt particulars en un procés inacabable d’experimentació artística, tothora carregat d’aquest caràcter de denúncia i de transgressió tan característic del seu quefer. Igual que molts dels seus contemporanis, marcats per l’esperit de la fi de la Segona Guerra Mundial i pels anys difícils de la postguerra, és un inconformista, un individu radical i lluitador que construeix un nou món sobre les cendres de l’anterior. Encarna el creador que necessita interactuar amb els múltiples estímuls dels quals s’alimenta, i per això es reinventa constantment posant els ulls en alguns referents vitals.

El 1937, Picasso pinta la seva visió dels fets de Gernica, una icona que representà la Segona República Espanyola a l’Exposició Universal de París del mateix any. Aquesta obra esdevé un símbol per a Guinovart. En moltes ocasions, el reflecteix en la seva producció artística, fent al·lusió tant a l’aspecte formal com al temàtic: Evasió del Casón del Buen Retiro o L’enterrament del Gernica II en són excel·lents exemples. Així mateix, les sèries titulades Caps i Sobre les decapitacions de Pere IV palesen citacions a Picasso. També hem volgut incloure una tria de treballs ceràmics d’ambdós artistes per resseguir correspondències i paral·lelismes. 

Guinovart connecta amb Picasso pel seu compromís i per la seva militància en la defensa de la cultura i dels valors socials i polítics. L’exposició Guinovart en homenatge a Picasso estableix relacions entre els respectius llenguatges mitjançant una selecció d’obres -tant de Picasso com de Guinovart- que trenen analogies, correspondències i també reivindicacions. 

Conxita Oliver
Comissària de l’exposició

Notícia TV3