Josep Guinovart
El teatre de Guinovart: Escenografies
«El Teatre de Guinovart: Escenografies»ens presenta una altra expressió artística de Josep Guinovart, una altra branca creativa,en què l’artista es va desenvolupar alhora que feia créixer la seva dimensió polifacètica i reafirmava que no existien límits artístics per a ell. Els reptes permeten sortir de l’estat de confort i benestar, ens construeixen i obren portes a les quals potser mai no hauríem picat. És d’aquesta manera com es presenta una altra faceta de Guinovart: el seu teatre, les seves escenografies.
Entre la dècada dels cinquanta i la dels vuitanta, Josep Guinovart treballà per a unes vint produccions teatrals, a Barcelona, a Madrid i en festivals itinerants, amb autors d’aquí i de fora, amb textos clàssics i d’altres de coetanis. Partint del text i de l’autor, donava presència a l’escenari, recreava espais imaginaris dalt d’una tarima amb un estil contemporani i trencador en relació amb les tendències de l’època. Aquest risc va ser ben valorat per les crítiques que apareixien en els diaris o en les revistes especialitzades en arts escèniques. L’entrada de Guinovart com a escenògraf en el teatre del moment va tenir molt bona rebuda; ho demostra el premi rebut per l’escenografia de l’obra Una vella, coneguda olor, en el marc del Cicle de Teatre Llatí de Barcelona.
Les escenografies són treballs en tres dimensions i amb dimensions reals, universos en els quals els actors interactuen i expulsen emocions que el públic rep. «El Teatre de Guinovart: Escenografies» uneix tota mena d’elements, com cartells, programes de mà, maquetes d’escenografies, fotografies, notícies de diaris…, per recrear al màxim el teatre en què es desenvolupà Guinovart.
N’enyorarem el temps, els actors, la il·luminació que ens fa viure una obra, però tindrem l’oportunitat de veure un camí artístic d’una de les vessants més desconegudes de Guinovart.
Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art