Un viatge a l’interior comporta sempre un llarg camí. Si a més a més hi volem aprofundir i obtenir respostes, és fàcil que ens perdem en un pervers i autocomplaent joc de percepcions.

Xavier Masero ens proposa una “visita guiada” al seu interior més íntim i profà; amb la qual intenta esbrinar de què estem fets més que del perquè estem fets. El camí de la fe, el de la ciència o tan sols el de l’observació, ens duen, a voltes, als mateixos destins, si és que hi ha destins.

La seva passió per l’estructura de les coses com a metafòrica bastida del pensament més racional i la finitud com a compensació natural al “vanitas” ens insta a una mirada més neta sobre allò que som i el que ens envolta. “El més profund d’un home és la seva pell” ens deia Paul Valéry, i l’artista afegeix que és “més a prop del que sembla”; només ens allunya la mirada cohibida i acomplexada.

Les obres exposades han estat concebudes com a visions de l’escenari on succeeix la vida; com un conjunt de plaques d’un microscopi que no ens apropa tant al nostre interior com al funcionament d’un tot complex i fascinant.

Per a en Xavier, aquesta exposició té un significat molt especial, atesa la seva admiració per Josep Guinovart i la seva obra —amb qui va coincidir en un taller a la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat fa uns quants anys—. Poder mostrar algunes de les seves obres a l’Espai Guinovart és una mena de picada d’ullet atemporal que els fa coincidir de nou.