cat | cast | eng

Principales datos biográficos.
JOSEP GUINOVART  BERTRAN

1927 Nace en Barcelona el día 20 de marzo.

1937-38 Estada a Agramunt durant la Guerra Civil espanyola

1944-46 Estudia en la Escuela de Artes y Oficios, Llotja, de Barcelona (clases nocturnas).

1946 Obtiene una beca del Fomento de las Artes Decorativas (FAD) para asistir a un curso de dibujo al natural (figura humana).

1947 Clases de dibujo en el FAD.

1948 Inaugura su primera exposición individual: Galería Syra, Barcelona.

1951 Se dedica de lleno a la pintura.
Realiza sus primeros aguafuertes: Homenaje a García Lorca de la Editorial Cobalto, Barcelona.

1952 Obtiene una beca del Estado francés para estudiar en París.

1953 Estancia de nueve meses en París. Visita Bélgica, Holanda y Alemania.

1962 Ilustra el libro Poesías, de Salvat Papasseit, de la Editorial Ariel, Barcelona.

1966 Obtiene el premio especial de ADI / FAD para Estudio de la forma, Barcelona.

1971 Cesáreo Rodríguez-Aguilera publica el libro Guinovart, de la colección Monografías de Artistas Españoles, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid.

1978 Hace donación al Museo de Arte Moderno de Barcelona de un conjunto de más de cien esculturas de madera policromada, denominado Contorno-Entorno, presentado en la Galería Maeght de Barcelona del año anterior.

1980 Exposición en las salas de la Biblioteca Nacional de Madrid, organizada por el Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes, Archivo y Bibliotecas.

1981 Obtiene el Premio Ciudad de Barcelona de Artes Plásticas.
José Corredor-Matheos publica el libro Guinovart, el arte en libertad, Ediciones Polígrafa, Barcelona.

1982 Escenografía, al modo de friso corrido, en homenaje al Guernica, en la galería neoyorquina The Exhibition Space, en el Soho.
Es seleccionado como uno de los representantes españoles en la XL Bienal de Venecia, donde ocupa el salón central del pabellón español con Entorno.
Obtiene el Premio Nacional de Artes Plásticas, Madrid.

1983 La Generalitat de Cataluña le concede la Cruz de San Jorge.

1984 Es nombrado por el Estado francés Caballero de la Orden de las Artes y las Letras.

1987 Recibe el Premio de la Fundación CEOE, Madrid.

1989 Exposición antológica Guinovart, itinerario 1948-1988. L'Hospitalet de Llobregat-Esslingen am Neckar-Bochum-Hamburgo-Lleida-Girona-Tarragona (de noviembre de 1989 a febrero de 1991).

1990 Obtiene el Premio Nacional de Artes Plásticas de la Generalitat de Cataluña.

1993 El Estado francés le otorga la insignia de Oficial de la Orden de las Artes y las Letras.

1994 Se inaugura en Agramunt el Espacio Guinovart, sede de la fundación que lleva su nombre.

1995 Obtiene el Premio ACCA (Asociación Catalana de Críticos de Arte) en el Espacio Guinovart de Agramunt.

2000 Se inaugura la Torre de Ribes Roges - El mar de Guinovart en Vilanova y la Geltrú.
Instalación de parte de la obra Contorno-Entorno procedente del Museo de Arte Moderno de Barcelona, ​​en la Rotonda del Pueblo Español de Montjuïc. Barcelona.

2002 Guinovart. Obras del 1948 al 2002, Fundación Caja Cataluña, Barcelona.
Premio de Artes Plásticas Medalla Morera, Museo de Arte Jaume Morera, Lleida.

2003 Razón de rastrojo. Josep Guinovart 1993-2003. Museo de arte Jaume Morera, Lleida.

2004 Guinovart. Museo Danubiana, Bratislava.

2005-2006 Guinovart. Unión de Pintores de Bulgaria, Sofía y Museo de la Ciudad de Wroclaw, Polonia.
Guinovart. Obras del 2000 al 2005. Fundación Caja de Girona y Caja de Ahorros del Mediterráneo, Girona, Murcia, Palma de Mallorca, Alicante y Valencia.
Memoria del azul en las Drassanes. Museo Marítimo, Sala de las grandes naves, Barcelona.

2007 Guinovart. Galería Joan Prats-Artgràfic, Barcelona.

Muere en Barcelona el día 12 de diciembre.

MUSEUS I COL·LECCIONS PÚBLIQUES

Museu Bochum, Alemanya.
Museu d’Art Comtemporani d’Alexandria.
Museu d’Art Comtemporani d’Elx.
Museu d’Art Comtemporani Villa Famés, Castelló de la Plana.
Museu de Lissone, Milà.
Museu de pintura de Sant Pol de Mar.
Museu Eusebio Sempere, Alacant.
Museu Guggenheim, Nova York.Museo Carrillo Gil, Ciutat de Mèxic.

Museo de Art Nouveau y Art Deco.
Museo de Arte Comtemporáneo de Cáceres.
Museo de Arte Comtemporáneo. Caracas.
Museo de Arte Comtemporáeo. Madrid.
Museo de Arte Moderno. Ciutat de Mèxic.
Museo de Bellas Artes de Bilbao.
Museo de Escultura al Aire Libre, Santa Cruz de Tenerife.
Museo de la Solidaridad Salvador a Allende, Santiago de Xile.
Museo de Navarra, Tafalla.
Museo de San Telmo. Sant Sebastià.
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid.
Museo Nacional de Bellas Artes, l’Havana.
Museo Provincial de la Diputación Foral de Álava, Vitòria.
Museo Maracay, Veneçuela.
Museo Carrillo Gil, Ciutat de Mèxic.
Museo de Art Nouveau y Art Deco.

Col·lecció Art Segle XX. Museu de La Asegurada, Alacant.
Col·lecció de l’Ajuntament de Fraga.
Col·lecció de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Col·lecció del Museu d’Art Contemporani. Barcelona.
Col·lecció Diari Avui. Barcelona.
Col·lecció Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Col·lecció Fundació La Caixa , Barcelona.
Col·lecció Fundació Eina, Barcelona.
Col·lecció Fundació J. Suñol, Barcelona.
Col·lecció Patrimoni Artístic. Salou.
Col·lecció The Chase Manhattan Bank, Nova York.
Col·lecció d’art de Laboratoris Salvat, Barcelona.

Colección de Arte Contemporáneo.Fundación Aena, Madrid.
Colección Arte Comtemporáneo, Madrid.
Colección Banco Zaragozano, Saragossa.
Colección Carlos Areán. Dirección Genral.de Patrimonio Cultural, Xunta de Galícia.
Colección Escolano. Museo Pablo Serrano, Saragossa.
Colección Gobierno de Aragón. Saragossa.
Colección Grupo Santander, Madrid.
Colección Fundación Joan March, Madrid.
Coleccion Municipal (1989-1994). Ajuntament de Miengo. Cantàbria.
Colección Palacio de Justícia de Vitòria, Àlaba.
Colección Patrimonio Nacional. Madrid.
Colección Sala CAI Luzán, Saragossa.

Fundació Fran Daurell. Col·lecció d’Art Contemporani. Barcelona.
Fundació Privada Espai Guinovart, Agramunt.
Fundació Privada Vila Casas, Barcelona.

Fundación Manuel Ramos Andrade. Salamanca.

Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.
Casa de las Américas, l’Havana.
Fons d’Art Contemporani, l’Hospitalet de Llobregat.
Fons de l’Ajuntament de Barcelona.
Fundesco, Colección de Arte. Madrid.
Fine Arts Museum of Long Island, Nova York.
The Hispanic Society of America, Nova York.
Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

 

1963

  • Premi d’Adquisició en el XII Premi de Lissone, Milà.

1966

  • Menció Especial A.D.I./F.A.D. per Investigació sobre la forma, Foment de les Arts Decoratives. Barcelona.

1981

  • Medalla del FAD. Foment de les Arts Decoratives, Barcelona.
  • Premi Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona,

1982

  • Premi Nacional de Arts Plàstiques, Ministeri de Cultura, Madrid.

1983

  • Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

1984

  • Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres, Ministeri de Cultura de la República Francesa. Paris.

1987

  • El comtat de Nassau de l’Estat de Nova York proclama el 5 d’abril com el dia de Josep Guinovart.
  • Premi C.E.O.E. a las Artes, Fundació Confederación Española de Organizaciones Empresariales. Madrid.

1988

  • Se l’anomena Ciutadà Honorífic Internacional de la ciutat de Nova Orleans.

1990

  • Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

1993

  • Es nomenat Oficial de l’Ordre de les Arts i de les Lletres. Ministeri de Cultura de la República Francesa. Paris.

1995

  • Premi A.C.C.A. per l’Espai Guinovart d’Agramunt, Associació Catalana de Crítics d’Art. Barcelona.

1996

  • Premi Eina. Barcelona.

1998

  • Premi de la Fundació Promoció Mèdica als artistes catalans. Barcelona.
  • Premi Quadren de les Arts i de les Lletres 1997. Fundació Amics de les Arts i de les Lletres. Sabadell.

1999

  • Premi ACCA de la crítica d’Art .Associació Catalana de Crítics d’Art. Barcelona.
  • Premi A.C.C.A. per les exposicions dedicades a Lorca, Associació Catalana de Crítics d’Art,

2001

  • Rep la Ordren al Mérito Cultural Gabriela Mistral, Govern de Xile,

2002

  • L’Ajuntament de la vila d’Agramunt el nomena Fill adoptiu.
  • L’Ajuntament de la vila de Salàs i l’Associació Fira d’Art el guardonen amb La Pellofa d’Argent, Salàs de Pallars.
  • Premi d’Arts Plàstiques Medalla Morera, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida

2003

  • L’Ajuntament de Castelldefels, amb motiu del lliurament dels Premis Ciutat de Castelldefels, li atorga el Premi Especial.
  • El Gremi de galeries d’art de Catalunya li atorga la medalla de la seva institució, Barcelona.

2004

  • Rep el Premi Aura per la seva aportació a la cultura i a l’art de viure, concedit per l’Associació Restauradores i Alfa Romeo, Barcelona.

2005

  • El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida atorga el Premi a la Promoció Lleidatur 2005 a la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt.

2006

  • La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el nomena Acadèmic d’honor, Barcelona.

2007

  • Rep el premi “Una vida DEARTE”.

Converses a Catalunya Ràdio data 12-10-2007



Cabaret elèctric de Claudi Puchades a Catalunya Ràdio 19-09-2007