“El que em motiva és resoldre plàsticament un plantejament ètic”
Josep Guinovart.

Històricament, els exvots s’han relacionat amb l’art religiós com a ofrenes que es presentaven en rebre’s un favor, i han anat evolucionant com a art popular, reflectint i representant expressions i creences de la societat. Aquí, els exvots es plantegen como un mitjà de representació de denúncia social i ambiental en una societat caracteritzada per una nova forma de (sobre)producció i consum, la societat de l’era de l’antropocè. Els exvots com a manifestació cultural i social, com a llenguatge estètic i també com a nexe artístic entre generacions.

El diàleg entre Josep Guinovart i Gastón Lisak neix de descobrir un llenguatge estètic lligat a una consciència social comuna en ambdós artistes. En diferents èpoques busquen transmetre sensacions amb la representació del que ha estat (des)cartat, utilitzant objectes i materials quotidians per provocar experiències emocionals, amb un procés creatiu que va de la idea a la imatge, de la retòrica a l’estètica, amb l’objectiu principal de transmetre i provocar vivències estètiques.

Guinovart fa un homenatge als pescadors amb una sèrie d’elements que recorden els exvots, en fusta i plàstic, evocant el que el mar torna.

Gastón Lisak, basant-se en l’amor per la terra i en l’arrelament amb la natura de Guinovart, ens proposa la seva representació dels exvots, a través d’unes obres creades ad hoc per a aquesta exposició. Hi plasma la seva peregrinació de Barcelona fins a Agramunt, recollint objectes descartats i oblidats a la natura, que dialoguen directament amb objectes que utilitzava Guinovart en les seves obres, cedides por la seva filla Maria, que estan acompanyades d’una peça documental de tot el procés.

“Guinovart i Lisak, dialogant entre exvots” proposa crear un diàleg estètic, entre dos artistes, dues generacions, dos processos creatius, que, a través dels seus exvotos, ens ofereixen una visió comuna de l’art com a mitjà per recuperar la consciència social a l’era de l’antropocè.

Maite Machado.
Comissària de l’exposició