Mario Pasqualotto
Fragilitat, duresa i mem貌ria
"El artista es el origen de la obra. La obra es el origen del artista. Ninguno es sin el otro"
M. Heidegger
El origen de la obra de arte, 1995.
"Si los detalles faltan, les suplico que no desvelen imprudentemente mis raros secretos, que no miren mis fotografías si alguien llega a mostrarlas, y sobre todo, que no abran aquello que esté cerrado: destrúyanlo todo, sin saber lo que destruyen, con la ignorancia y la espontaneidad de un afecto verdadero."
M. Blanchot
La sentencia de Muerte, 1985.
S'ha obert un món, marc de representacions, on les coses, recolzades a la paret, a terra, adquireixen el seu ritme i alhora, en defineixen un altre, recorden fets anteriors que el temps pot anorrear i/o conservar. Allò que les obres tenen d'espontani i de quietud descansa en si mateixes, en la seva autosuficiència i en la seva agitació. La cosa en si i la cosa que considerem irreal, imaginativa, fa brillar no sols la consciència de l'alteritat, sinó també quelcom més important encara: dóna lloc a una il·luminació de la paraula, del text, del passatge, de l'exhibició, d'allò diferent més profund respecte al món de l'artista amb el món. Fa brillar i brilla mirant-nos des de la caixa mostradora, habitant un espai, mostrant-se en la seva matèria a l'avenir artístic i amagant en el seu interior el temps, coses que recorden... Funciona com un dia a dia de la seva vida i alhora, certifica un abans i un després. Representa el món i mesura allò que no parla amb el seu parlar. Els ulls tenen una obsessió pel mètode, per la manipulació que executen dels exemplars subconscients, instal·len escèpticament la connexió casual de l'art, tant pel que fa al món natural com pel que fa a l'esdeveniment de l'home. "Cada cosa sense engany es mostra tal com és”: el seu límit fronterer està relacionat amb la realitat, amb la representació humana per la seva proximitat i es troba en altres històries, en altres projectes, en altres realitats, amb el present i amb els dubtes, amb (l'itinerari inexorable) del propi subjecte; no només té a veure amb els processos de creació, sinó també amb l'experiència del subjecte, de l'artista i de les seves particularitats, visibles aquestes últimes a la mirada: atenta, a un moment "verge" i lliure de prejudicis, cosa que possibilita un diàleg i proporciona un estat mental de gaudir i de plaer.
José Sáez-Sáez