Manuel Morales
Acci贸 a Agramunt
A principis de desembre de 1998 vaig viatjar amb la meva companya fins al bosc del Ciscar, situat a dos o tres quilòmetres d'Agramunt en Lleida. Sabia que per aquests paratges, moltes famílies s'havien refugiat durant els bombardejos soferts en la guerra civil.
La boira, molt espessa, ens va impedir orientar-nos pel laberint de camins. L'horitzó era com un teló de teatre d'un gris blavós.
Vaig caminar per sota d'un arbre. El vent feia desprendre les gotes de les fulles. "Plou sota l'arbre". Aquest dia només plovia sota els arbres. Vam veure diversos falcons, o potser era el mateix. Ens creuem amb unes perdius a les quals fotografiem. Vaig trobar un ventilador, una galleda de llautó, una cafetera, un termo, una planxa, el crani d'una cabra ... i els vaig amuntegar sobre una taula rodona que, quan la vaig rescatar del sòl, vaig tenir la necessitat de col·locar-me-la sobre el cap com a protecció.
En direcció a Capella Canosa, descobrim una enorme roca sedimentària vorejant el camí. Amb el piolet, vaig dibuixar sobre ella una cicatriu.
Un cop a Capella Canosa, vaig descobrir un pi mort al qual vaig abrigallar amb una bufanda vermella i morada.
També vam estar a les portes del bosc del Ciscar, molt marcades per dos monòlits amb una inscripció en cadascun: "BOSCH DEL" "CISCAR". Vaig traçar una línia amb el piolet i vaig unir els dos monòlits.
Cap a casa, al cotxe, pensava en l'experiència viscuda. La intimitat que ens va donar la boira, la sensació d'un total aïllament. Trepitjàvem història i vèiem un horitzó que podíem tocar, un teló gasós en el teatre de la natura.
Marxamos del lloc sense una visió panoràmica. Només pluja sota els arbres, terres ocres davall dels peus, ocells fugaços, plàstics i llautons.
(Pensant en el poble d'Agramunt i Guinovart, 1998)
Manuel Morales Espinosa / Obras Manuel Morales