Benet Rosell
La nou com pensa
Al voltant del múltiple "Closques" Benet Rossell es val de la relació entre forma, concepte i paraula, on el llenguatge poètic remet l'objecte al concepte -la nou, verbalitzada com a "closca", evoca una imatge suggerida per la seva pròpia forma, el cervell- per fer palès el leitmotiv d'aquesta exposició. Perquè el cervell, dipositari de les capacitats biosensitives i biocognitives, del bagatge intel·lectual, de l'atles emocional i del saber fer artístic, és ara el centre d'un treball d'aproximació a la pròpia psicobiologia funcional, que Benet Rossell du a terme en col·laboració amb un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona.
El pensament i els mecanismes que el regeixen, la voluntat de l'artista de confrontar-se a ell mateix mitjançant l'experimentació amb el propi cos, i d'assumir amb humilitat que tota creació se sotmet a la cadena d'esdeveniments físics i químics que la generen és, si més no, un acte desacralitzador, que pretén apropar l'art a la vida, i a la natura.
Així doncs, la sèrie de "Memogrames", cal·ligrafies sobre paper amb inclusió d'imatges reals del cervell de l'artista, és doncs un primer fruit d'aquesta voluntat d'apropiació de la pròpia biologia, de la necessitat d'aprofundir en el coneixement de l'origen físic i misteriós, tangible i desconegut, real i ocult del quefer artístic.
Completen l'exposició el díptic "Icono" i "Grafia", dos gravats al sec que mostren l'alfabet imaginat de Benet Rossell, i un darrer gravat, "Like a self portrait", que recull un gest espontani que evoca un rostre infantil, potser la imatge de l'artista quan ignorava encara que algunes nous poden ser cervells.
De la biologia a l'hiperrealisme, de la natura a la cultura, de la realitat a la metàfora: conceptual,, amic Watson?
Cristina Giorgi
Abril, 2001