Rosa Sir茅
Tr脿nsit
El treball artístic de la Rosa Siré és d'una considerable voluntat metapictòrica. En el sentit que la pintura i els elements que la suporten, la integren o s'hi acoblen no són sinó la representació d'idees obrada sobre el mateix procés d'articulació del llenguatge dels signes i la seva capacitat simbolitzadora, a través d'una iconografia particular; a través del que diríem un joc particular del llenguatge. No pas fet precisament amb les regles estrictes de la lògica, sinó per la combinació arbitrària d'usos, de costums i referències. L. Wittgenstein ve a dir que allò que el llenguatge ofereix no són essències comunes, sinó tota una xarxa de semblances comunes, i que el sentit pertany, democràticament, a tots els qui el cultivin. L'obra de la Rosa Siré, doncs, podria ésser el resultat de semiotitzar per descontextualització d'objectes i textures, per contraposició de formes i usos i volums, per extrapolació de significacions. De tal manera que, tot i així, es produeixi la xarxa de semblances o un efecte clonació.
Ben mirat, potser, es tractaria de re-presentar idees, més que de plasmar idees; i si es vol, de configurar l'espai de la idea, de la massa de la idea, més que de representar-la. És a dir, el treball de la Rosa és, en definitiva també, d'un considerable interès metalingüístic, perquè de la retòrica del seu muntatge en diríem sinècdoque, amfibologia, paradoxa, calambur, oximoron i quiasme.
Josep Borrell