Albert Bayona, Jordi Jov茅 i Gregorio Iglesias
Els Darrers Pintors (de Lleida)
Albert Bayona 27 Gener I 20 Febrer 2002
Jordí Jové 24 Febrer I 20 de Març 2002
Gregorio Iglesias 24 Març I 17 Abril 2002
La globalització postmoderna ha dut l’avançada de les arts visuals al territori de les aures fredes, allà on la fotografia, el vídeo de creació, les arts electròniques, les instal.lacions, o el net-art, han prioritzat la desmaterialització de l’objecte artístic en benefici del discurs i del concepte, a la recerca d’una influència del llenguatge creatiu en el teixit social.
A l’empara d’aquests corrents estètics, la “pulsió” i “l’expressió”, que havien estat els fonaments de la pintura, han restat ubicats sota criteris subjectius, amb retrets de ser poc determinants per resoldre la davallada de la cultura occidental.
Ara – a més – que les geografies s’unifiquen, i les diferències s’integren, Lleida ha vist dimensionar l’espectre dels seus creadors, iniciant nous camins vers la internacionalització dels seus propòsits, al temps que es tancava el cicle que la tradició havia perfilat d’arrelament a la modernitat, dins l’aïllament que havia significat l’avantguarda dels anys trentes, el Grup Cogul, la Petite Galerie, i l’època de l’entusiasme dels anys vuitantes.
Albert Bayona, Jordi Jové i Gregorio Iglesias han fornit la generació darrera d’aquest procés històric. Tanquen un cicle i n’obren un altre a la vegada. Són, a la fi, els DARRERS PINTORS. Frueixen de l’exercici de la pintura, conscients dels esglaons que aquesta ha desenvolupat al Segle XX. Accepten el seu llegat, i insisteixen en la vigència de l’expressió cromàtica. Creuen en l’acte primigeni de l’acció pictural com una manifestació de la interioritat palesa. Sabedors que un final esdevé també un principi.
Josep Miquel Garcia