Carme de la Calzada
Oh, la mar d'all貌
PEL CAMÍ EMPEDRAT DE L'ART SUBMERGIT EN LA CARMEN DE LA
Per aquestes aigües amb calçades al fons, la claror hi és substituïda per la bellesa de la foscor, essent-hi la bellesa un fanal nihilista de llum negra en la foscor del seny, en la claror substituïda per la foscor, en la no-llum del llum que no fa llum sobre la inintel·ligibilitat, la vera llum del no-ésser, per on avança nedant en blanc la llum de cada cosa, la claror de la bellesa de la foscor anihilada, del no-res que no ho és pas tot, d'allò que és refractari a qualsevol idealització dels nivells de profunditat per sort només aparent, de pregonesa promesa que xucla en la fondària, que ho fa com a ombra bífida, que també és una manera de dir com una escombra d'un esteti-cisme tot just probable, d'un tot ben tot i ben veritable, mal que esberlat per la foscor d'una be-llesa que fa ombra incomprensible a allò que navega a la deriva, sense causa ni finalitat, sense cap altra identitat que la seva absència de rumb o manca de substitució d'aquell fanal, de l'esde-venir cap a l'esdevenidor, de la seva aparença de dues llengües oposades i que es prometen sub-tituir-se l'una a l'altra i l'altra a l'una en nedar pel nivell dels peixos que no hi són, que hi eren, que han de venir, que el·lípticament escombren el·lipses en una el·lipsi que, pregonament, abasta tot aquest xuclet fondo que ve de lluny, que ens neguiteja, que reclama bellesa i promeses: oh la mar d'allò que és la mar d'inintel·ligible de tant com no pot no ser entès, obviat, copsat, impos-sible de dir!
Carles Hac Mor