Anna Gall茅s
Habitants de Boira
The world? Moonlit
drops shaken
from the crane’s bill.
Dogen (1200-53)
Poema Transpirinenc
Tinc la llengua seca, revolta de paraules molles.
El quadre llis m’espera a l’habitació clara de finestrals verds.
Jo m’arreplego en els llençols blancs, perquè les hores són meves i els
pinzells jeuen a l’estora.
Plou a la cambra i ningú cull les gotes grogues del temps.
Sols una cullerada de son m’escampa heures fredes per pits i esquena.
Llavors dormo, parlo i pinto.
Somio, callo i dibuixo a la tela blanca de la neu.
És així que el vents grisos dels freixes em despullen la roba en el llit net.
És així que acluco les parpelles dins un negre sender que s’allarga en
un bosc de pell.
És així que les meves mans comencen a traçar els camins bruns sota
els cels daurats...
Perduts en la tardor, tots som habitants de boira esgarrapant colors al
no-res, mentre el temps se’ns escola i algú ens pren els paisatges
imaginats.
Obertament, jo us deixo creure que dels meus dits plouran lletres
púrpures sobre els camps on neixen els màgics bedolls blaus.
Vicenç Planas