El Cos Fragmentat
Josep Guinovart
Es tracta d’una proposta que versa sobre la representació de la figura humana en l’obra de Guinovart, però no pas en un sentit estricte de la seva etapa figurativa com a fase de l’artista sinó en el seu ampli sentit representacional del rostre i del cos; la seva construcció i deconstrucció. Esta narrativa busca focalitzar l’atenció en obres que desmaterialitzen la substància visible i invisible de la qual estem fets per a crear significats nous.
La dimensió d’una existència deconstruida és una constant en l’obra de Guinovart. Podem pensar com es fa tan present en la seva trajectòria i com es va configurant paral·lelament en la seva evolució artística. És l’art llavors per a ell un mitjà per a crear una ànima nova? Oscar Wilde a El crítico como artista (1890) planteja aquesta idea i qu虉estiona el sentit de l’artista també com a observador reflexiu: «l’ànima és allò a què l’art es dirigeix, i l’ànima pot ser presonera de la ment, igual com del cos». Un plantejament que en aquest cas es fa es fa fort i es reconeix en una forma d’expressió d’extrema sensibilitat i inventiva.
Però Què significa fragmentar? Què significa partir per a després tornar a un tot diferent? Què significa veure el tot des del marge? En la seva obra, en l’ús del color, de les textures, en la representació d’una part per a atribuir un nou sentit, metonímicamente esdevé en una pulsió i manifestació d’una coherència confrontada entre el detall i la universalitat de les coses.
L’exposició planteja un discurs no lineal sobre aquesta idea de deconstrucció del cos per a emparar una cerca específica de l’espiritual a partir d’una fracció material conscient que, al mateix temps i des d’un punt de vista artístic, representa un punt de vista no convencional o, simplement, l’adopció d’un punt de vista propi i únic.
Maria Cleofé Campuzano
Comissària