art i territori
Josep Guinovart.
El territori com a noció d’arrelament, de sentiment, de pertinença que es plasma en una obra i n’expressa allò profund i personal.
Josep Guinovart s’impregnà d’Agramunt i de la seva terra àrida, plena de roselles vermelles a la primavera, durant la Guerra Civil; Agramunt com a poble que l’acull, el resguarda i l’alimenta en els anys bèl·lics. El contacte amb la natura i les primeres vivències el marcaren per sempre, i crearen l’imaginari de Guinovart: símbols agraris, colors groguencs i elements orgànics que el retornen als orígens.
A Agramunt hi acudirà de tant en tant, buscant-hi tranquil·litat, entorn rural i autenticitat. Fou el 1994 quan s’obrí aquest centre, l’Espai Guinovart, per acollir aquest artista barceloní, però que estava marcat pel territori àrid de Ponent, que mai no deixà de recrear. Es tracta d’un espai on tres grans obres permanents expliquen el seu arrelament al poble i en el qual avui mostrem més motius d’aquesta connexió que hi ha entre l’art i el territori.
El territori és allò que t’acull com a llar, però també és allò estranger que et sorprèn i t’obre horitzons, que et fa sortir de la zona coneguda i emmirallar-te en tot allò nou, diferent, exòtic i atractiu.
Josep Guinovart començà a descobrir el territori més proper: Castella i Madrid, Menorca i Formentera. Una oportunitat, una beca, el conduí a França, on el territori li brindà coneixement i amistats. La seva obra es va anar escampant i va anar sent reconeguda per tot el món. Viatjà presentant exposicions a Mèxic, Cuba i el nord d’Àfrica. La política, el paisatge i els colors són impressions que quedaran plasmades en l’obra, nous estímuls per barrejar el paisatge proper amb noves imatges llunyanes.
Territori que es transforma en art i art que mostra el territori. El territori proper de rostoll i roselles. El territori més llunyà de colors i cultures diferents.
Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art