Di脿legs blaus.
Eduardo Sanz i Josep Guinovart
Dos pintors de parets, dos artistes: Eduardo Sanz i Josep Guinovart. Quatre localitzacions: Santander, Madrid, Barcelona i Agramunt. París, com a ciutat que els donà oportunitats i els il·lustrà. Tots dos, com un Ulisses que navega aventurer, buscant tècniques i recursos per no encasellar-se en un estil estable. I, finalment, un centre artístic per a la posteritat, el Centro de Arte Faro de Cabo Mayor, de Santander, i l’Espai Guinovart d’Agramunt.
Paral·lelismes biogràfics entre Sanz i Guinovart i paral·lelismes artístics: el mar arriba a Agramunt.
Sanz nasqué a Santander el 1928, un any després que ho fes Guinovart. La seva trajectòria artística el féu investigar amb tot allò que se li presentava, tant materials com tècniques; de nou, connexions amb Guinovart. A París conegué l’obra de l’artista japonès Hokusai, de la qual adquirí la temàtica del mar, jugant amb l’abstracció i la figuració, i acostant-se, fins i tot, a tocs de pop art. Treballà amb aquesta temàtica la resta de la seva vida.
El blau del Cantàbric i el blau del Mediterrani; tots dos, espais de vida i de moviment que es contraposen a Agramunt, amb el color de la terra, del rostoll i de les roselles. El mar, com a representació de la llibertat, tots dos artistes el tractaren en la seva maduresa, etapa introspectiva en què hom ja no ha de demostrar res i s’allibera.
Sanz morí l’abril del 2013 sense haver exposat a Catalunya. D’aquesta manera, el recuperem fent-lo dialogar amb Josep Guinovart, compartint trajectòria, cronologia i temàtiques.
Dos artistes de parets que han acabat sent un referent en l’art dels nostres dies.
Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art