Les trajectòries de Josep Guinovart (Barcelona,1927-2007) i de Conxa Sisquella (Centelles,1920-Barcelona,1996) no es van creuar, ni pel que fa a la formació ni a l’entorn. Tampoc coincidien del tot en enfocaments plàstics, tot i ser coetanis amb una diferència de set anys. Amb tot, tenen un denominador comú: compartien interessos formals, com ara l’afany d’investigació de materials i de procediments, així com el goig per la tactilitat. Però justament aquí neix l’objectiu de la proposta, destacar dues veus singulars de la postguerra, de tarannà lluitador i tenaç que, des de perspectives diferents, però sempre defensant l’ofici, van desenvolupar una pràctica artística compromesa i ferma al llarg de tota una vida consagrada a l’art. Són artistes que sota els durs anys de la dictadura, evolucionen cap a posicions estètiques modernes i de resistència, caracteritzades per l’originalitat, la llibertat i l’experimentació.

Amb aquest plantejament es vol reconèixer l’aportació de Conxa Sisquella sota el guiatge del mestre Guinovart i es convida a redescobrir una artista discreta, amb una carrera sòlida que va transcórrer en silenci, però que avui la fa mereixedora d’un lloc en la història recent de l’art català. Com moltes altres dones, va pasar dificultats per tirar endavant la seva activitat artística d’una manera plena i independent. Elles, relegades a un segon pla, eren víctimes d’una segregació implícita, més encara quan es tractava de mullers d’homes artistes que les mantenien a la seva ombra. El 1950 es va casar amb Francesc Fornells-Pla, creador polifacètic, amb qui va compartir vivències plenes de complicitats; el 1993 van crear la Fundació a la seva casa-taller de la Garriga amb l’objectiu pedagògic de difondre l’art contemporani. L’estada als Estats Units -on va aprofundir en la tècnica del gravat a la Smithsonian Institution de Washington- i les mostres a Nova York i Filadèlfia es van manifestar en el seu procés personal i artístic.

Les pintures de Sisquella presentades en aquesta exposició estan realitzades des dels primers anys 1940 fins a la dècada dels noranta. La selecció vol apropar-se a un itinerari plàstic i a la mirada d’aquesta dona que va lluitar sense defalliment amb dedicació permanent. El punt de partida és una figuració de caràcter expressionista i existencialista que tomba cap a l’abstracció; primer amb una acció gestual en què la textura es converteix en referent del seu treball matèric, per derivar en un llenguatge de gradacions i de contrastos cromàtics. A partir del 1970, va començar una època d’alliberament que es va traduir en una pintura d’acció i de dripping, mentre que progressivament introduïa el teixit de sac com a suport, així com els collages tèxtils. A la darrera dècada de la seva vida es va produir un període de gran maduresa creativa en què l’estructuració geomètrica, els tons foscos, així com les incisions i els forats a la tela -en una recerca espaialista- havien de destacar com a elements protagonistes.

Les obres de Guinovart que dialoguen amb Sisquella també tenen un recorregut cronològic extens. S’inicia als anys cinquanta una etapa ingènua, que desemboca en una realitat imaginària i sobrereal. La tria es deté en un seguit de constants recurrents que l’artista va explorar en el transcurs dels anys, com ara l’afermament a la terra i a l’indret com a fils conductors de les seves creacions. La fidelitat a les seves arrels, a la natura, al món vegetal i al cosmos tenen un paper fonamental en el seu quefer que incideix en la revaloració de tot allò local per situar-ho en l’universal. Així mateix, a la seva obra queda reflectida l’admiració per Lorca, que va ser l’autor que li revelà la força de la imatge i del vocabulari poètic que va anar adquirint rellevància en la seva obra. Es ressegueix la seva producció artística fins a la dècada dels anys noranta, caracteritzada per les mutacions i les evolucions successives que es retroalimenten en estadis renovats que són una resposta al seu esperit de llibertat i de transformació.

En el marc de la col·laboració entre la Fundació Fornells-Pla/Conxa Sisquella i la Fundació Privada Espai Guinovart, volem subratllar la tasca de les fundacions privades que a Catalunya han esdevingut primordials en la promoció de l’art dels nostres artistes.

Conxita Oliver
Historiadora i crítica d’art