cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Sandra Balsells

A un pas del cel

La fotografia confirma, un cop més, que tota obra d’art parteix d’un moment concret i un punt, concret també, de l’espai. Però –ho comprovem en tota bona fotografia- cal haver sabut sorprendre quelcom que és o es produeix en aquelles coordenades. El salt del personatge, un dia de pluja, sobre el bassal d’aigua, vist per Cartier-Bresson és un fet tan quotidià com sorprenent. I tanmateix... Igualment, davant d’aquestes imatges de Sandra Balsells, se’ns mostra quelcom que els espectadors o protagonistes de la situació o el procés de què es tracti no van poder o no van saber apreciar. Ella ho havia demostrat amb escreix anteriorment, entre altres treballs, en les seves magnífiques fotografies recollides al llibre Balkan in memoriam (Barcelona, 2002), i ho constata en aquesta sèrie sobre temes religiosos titulada A un pas del cel.

A un pas del cel, però a peu ferm a terra per captar gent de països i cultures diferents (Haití, El Salvador, Mèxic, Sèrbia, Kosovo, Croàcia, Sicília, Romania) en cerimònies religioses. O grans creus carregades a les espatlles d’un natzarè ocasional; o al terra, enmig d’un ampli espai urbà com per destacar un buit, existencial i metafísic. El famós punctum de Roland Barthes podem trobar-lo en una mirada, en la pistola del nen mort als sis anys del mausoleu del cementiri de Belgrad, en el rosari alçat per un manifestant, en la mirada esbalaïda o indesxifrable d’un nen: quelcom que es precipita des de la imatge cap a nosaltres abans fins i tot que aconseguim de veure-ho. Perquè Sandra Balsells sap veure allò que és a la realitat, però ens revela quelcom que potser és més enllà, i atén la seva crida.