cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Robert Llimós

Joc i enigma

Joc i enigma en Robert Llimós

D’entre els artistes de la seva generació, la que ha seguit a la dels mestres de la segona avantguarda encapçalats per Tàpies i Guinovart, Llimós destaca per un sentit de l’exigència i de la curiositat, que l’ha portat a explorar opcions tan diverses com el conceptual i la pintura-pintura o els nous expressionismes, amb rigor i coherència. Encara que se’l pot considerar com un dels millors representants de la pintura postmoderna en la seva dimensió més rica, que va fer del ludisme i la sensualitat una eina d’alliberament i de reflexió plàstica, Llimós ha demostrat també un alt sentit de les potencialitats formals i significatives de l’art.
Potser el seu magnífic mural Metamorfosi (2003-2006), indica l’autèntica ambició humanista i crítica latent en la seva obra que, de vegades, ha pogut quedar amagada rere el virtuosisme plàstic i el sentit festiu que també és part de la seva estètica. D’aquesta obra sortia el seu interès per la germinació, d’on podria derivar l’afortunada sèrie que Llimós ha constituït a partir del tema de l’ou com a element metafòric que remet al naixement i com a unitat plàstica d’un llenguatge estrictament personal.
L’ou funciona com un cos nuclear que s’ordena a sí mateix i evoca un món en formació, que és còsmic i pictòric alhora. Podríem apreciar també un aspecte paròdic en les seves escultures blanques i polides, que podrien recorden l’abstracció purista de les primeres avantguardes però, en un mateix moment, inciten a establir fantasioses associacions figuratives. Evidentment, resta aquí un marge per l’incògnita fonamental però, com deia Paul Éluard: “allò que ha estat entès, ja no existeix”.

Àlex Mitrani