cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Josep Maria Subirachs

(Des)equilibris, Subirachs

Josep Maria Subirachs, nascut a Barcelona el març del 1927, és considerat un dels millors escultors de la segona meitat del segle XX. Un dels seus anhels professionals era dedicar-se a l’arquitectura. Les condicions humils de la seva família van dificultar aquest somni, i l’escultura va ser el camí més factible per connectar amb el món del volum, l’espai, l’estructura i la construcció. Però no només ens va obsequiar amb escultures; l’univers artístic de Subirachs és molt més extens.

Subirachs era un gran treballador. La seva producció és enorme gràcies a la seva constància i al seu rigor. El seu estil evolucionà al llarg de la seva trajectòria, segons el context, segons el públic, segons les necessitats. Influït pels tallers on fou aprenent, s’inicià amb un estil noucentista que ràpidament abandonà per l’expressionisme, del qual derivà cap a l’abstracció. Un dels seus biògrafs, José Corredor-Matheos, defineix aquesta etapa com la de les «penetracions i tensions». Són peces d’aquesta dècada, els seixanta, les que són majoria a la mostra, en les quals podem observar aquestes penetracions de les formes i cordes que es tensen per crear dualitats contraposades, que expressen, de manera conscient o inconscient, equilibris, estabilitats, gravitacions, contrapesos, proporcions i harmonies. L’artista encara evolucionà més, buscant en la nova figuració allò que no podia transmetre amb l’abstracció.

Els elements simbòlics també acompanyen tota l’obra de Subirachs. Una esvelta torre de Babel s’imposa a la sala, al costat de laberints i construccions imaginàries que enyoren aquella arquitectura que no va poder bastir al llarg de la seva vida. Sobretot és en l’obra pictòrica on veiem aquestes construccions imaginàries que s’apoderen de l’espai i fan diàlegs muts amb escultures que mostren formes similars.

La mostra ensenya una de les facetes més destacades de l’artista: l’escultura. De totes maneres, no hem d’oblidar que Subirachs conreà també el dibuix, la litografia, el gravat, la il·lustració, la medalla, el tapís, el cartell i l’escenografia. Les pintures que s’exposen són dels últims anys de l’artista, emperò la seva temàtica encara trena nexes amb el seu treball de sempre.

Amb aquesta exposició mostrem el Subirachs escultor a partir de la seva obra abstracta de les dècades dels seixanta i noranta del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. La torre de Babel, expressionista, s’aferra als símbols perennes de la seva producció. Els acrílics que pengen a les parets descobreixen el darrer Subirachs, que, en l’última etapa de la seva trajectòria, encara ens mostrava els seus anhels arquitectònics buscant l’equilibri de les formes i dels símbols.


Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art