cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Visca la terra!

Josep Guinovart

«És força evident que la terra i la natura han estat determinants en la construcció del meu univers personal i pictòric. I aquesta relació va lligada indissolublement a l’experiència de la Guerra Civil. Jo tenia aleshores nou anys i, en aquesta edat, esdeveniments com aquell són especialment traumàtics i el seu record queda imprès, per sempre, com una mena de tatuatge invisible i profund. És evident que aquest record es mantindrà sempre en primer terme, però no és, en absolut, l’únic camí», afirma Josep Guinovart en el text que obre el llibre del Fons de la Fundació. La vinculació amb la terra i la natura i l’experiència vital de la infància viscuda a Agramunt han quedat fixades, com un tatuatge secret, en l’obra de Josep Guinovart. Des de les primeres passes, a la sèrie El blat (1948), fins a les darreres obres, persisteix la memòria de la terra, la presència de la terra, la vida a la terra i el pas del temps. Així, la llum del sol, com la roda del carro inscrita en el cercle solar, de La roda (1949), són símbols de l’energia vital i del treball de l’home, que té en l’era l’espai emblemàtic de la vida al camp, del cicle vital i de l’agricultura. Agramunt, doncs, és per a Guinovart, com Mont-roig per a Miró, l’indret originari, l’espai on neix l’univers propi. Així, l’era és també un dels espais centrals de l’univers de Guinovart, com ho serà de la mateixa Fundació. A El cor de l’era (2003) hi ha els trossos de closca d’ou de la vida, però també hi ha L’etern moviment de la mula (2003). El fet de preservar la terra i la vida a la terra, enfront de la mort i de la violència, amb un esperit de lluita, de resistència i de combat, esdevé una de les idees més persistents de l’estètica i de l’ètica de l’obra lírica i tràgica de Guinovart. El plat (1964), El rasclet (1974) i L’ull del blat (1992) formen part d’un univers singular i complex, alhora quotidià i enigmàtic, que és únic però que també és nostre, és de tots.

Manuel Guerrero