Exposicions / Temporals

  • Imatge: Josep Guinovart. Minotaure, 2003. ©Josep Guinovart, VEGAP, Lleida 2017
  • Escolteu
  • Guinovart
  • 12/2/2017 al 27/8/2017
PDF

Comissariada per Bàrbara Bayarri i Anaïs Muñoz

«Escolteu, Guinovart» és una exposició que agafa el títol del poema que Pere Quart va dedicar a Josep Guinovart, i que rescatem per proposar a l’espectador una escolta corporal, però també poètica. Es tracta d’una constel·lació d’obres que pivoten al voltant de l’època de la Guerra Civil, durant la qual Guinovart va haver de fugir, en primer lloc, de Barcelona, i, més tard, a causa dels bombardejos, d’Agramunt. Per això cobra una rellevància especial en aquesta proposta l’obra permanent de La cabana, que resta a l’espai central de la sala i que representa el refugi que la seva família i ell mateix van construir precàriament al camp.

Amb aquesta exposició volem preguntar-nos sobre la filia («amor»), el phobos («por») i el kratos («poder»), partint de l’experiència de Guinovart i del seu poble, Agramunt. Volem recórrer les emocions que han format part de totes les històries, de la vida de cada persona i de cada comunitat. Què vol dir haver de fugir, avui en dia? Quines formes de violència patim? Com teixim els afectes? Què vol dir cuidar-nos entre nosaltres, en el nostre context? Quines relacions construïm amb el poder, actualment? Què ens fa por o ens fa vibrar?

Proposem com a espai de trobada estar a les escoltes, perquè no poden ser definides, no tenen propietari ni unes limitacions preestablertes, atès que es tracta d’una experiència que desborda l’objecte, la paraula, l’obra. La percepció que emana en escoltar compromet tot el cos, tot el que som, i ens impulsa cap a l’acció, cap a quelcom creatiu. Es tracta d’un estar essent en un espai i un temps concrets, aquí i ara, creant el moment present que compartim.

Les obres seleccionades de Josep Guinovart ens fan pensar en aquest lloc de ningú, o, més ben dit, en els llocs que són de tots nosaltres. Més enllà de les pinzellades, de les lletres que sovint fa partícips en els quadres, de les formalitats o la tècnica, aquestes peces obren espais de llum, sota el guiatge dels negres i grisos, com escletxes que foraden la nostra realitat a partir de la seva. Des de l’experiència de l’exili, de la por i la valentia que es juga en el terreny de la incertesa, del que ha de venir però que es desconeix; des de l’arrel de la memòria i la comunitat que la crea, debilitant-se o fent-se més forta segons la manera de portar-la a la presència; des de l’acció creativa, escoltem Guinovart.

Exposicions anteriors

1