cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Mireia c. Saladrigues

AKRON

La pràctica artística de Mireia c. Saladrigues està plenament dedicada a l’estudi del públic, les vies de recepció i les condicions a les quals s’exposa l’espectador mitjançant metodologies i procediments que molt sovint qüestionen els límits del llenguatge de l’art. A mode de leitmotiv, els seus processos de treball parteixen d’una dinàmica complexa i orgànica que, més enllà de la seva formalització expositiva, en ocasions utilitza mecanismes i codis que responen a disciplines més pròpies de les ciències socials, tot intervenint en cadascun dels seus projectes com un exercici crític que concentra tota la seva intensitat en el coneixement que aporta i genera el seu treball.

Alguns exemples recents d’aquestes investigacions són «El seu museu» i «Radicalment emancipat(s)» (2011), dos projectes que, des de diferents punts de vista, aborden la normativització de la recepció artística centrant-se en l’individu i en la seva subjectivitat. En aquest cas, «AKRON», la proposta específica que es planteja per a l’Espai Guinovart, parteix d’una anàlisi minuciosa sobre com es condiciona la recepció artística i cultural no tant des de l’individu o el receptor, sinó des del punt de vista d’una superestructura política i ideològica de control que condiciona el pensament dels espectadors i, per tant, modela una societat.

Així, doncs, «AKRON», l’última proposta del cicle «Impossibilitats», es planteja com un exercici i una intervenció fidel al títol d’aquest, que per si mateixa ja es presenta des del primer moment com una proposta que no sabem si es podrà assolir. D’una banda, té l’objectiu de rescatar i posar en funcionament un antic projector cinematogràfic de més de  cent anys d’antiguitat que, en comptes d’usar una làmpada de xenó com els actuals, emetia el feix de llum amb barres de carbó. De l’altra, vol que aquest, en el seu últim passi, es traeixi a si mateix per projectar material que mai no va poder ser visionat durant les seves sessions, atès que aquesta màquina, avui part del Museu Etnològic Municipal d’Agramunt, va pertànyer en el seu moment a Acció Catòlica.

«AKRON» (l’antiga marca de les barres de carbó amb les quals el projector cinematogràfic emet la llum) es presentarà a l’Espai Guinovart amb un mapa conceptual. Aquest, creant un espai envoltant a la sala, servirà de marc per a les projeccions alhora que de condensador del corpus ideològic de la proposta, en la qual es veuran bolcats tant els processos de treball i recerca com els conceptes que es vagin generant durant la producció del projecte. Un exercici a mode d’heroïcitat o de gesta que ha reunit diferents professionals i aficionats sense els coneixements dels quals no hagués estat possible tirar endavant aquesta proposta; un exemple fidel de pràctica artística d’absolut context específic que remarca amb línies clarament definitòries, al meu entendre, el principi d’impossibilitat.

Comissari
Jordi Antas

Agraïments:

Vicenç Armaches, Marc Betriu, Álex Brahim, Josep Bonjoch, Uwe Bruck, Ángel Caro Andújar, Manel Gómez, Vicenç Loscos, Joan Llenas, Jorge Luís Marzo, Miquel Ribera, M. Llorenç Utgés, Ajuntament d’Agramunt, Filmoteca de Catalunya (Rosa Cardona/Rosa Saz), Hangar, Fundació Josep M. Queraltó, Museu Etnològic Municipal d’Agramunt.