cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Primera Petita antologia de tres

Josep Guinovart.

En el marc d’aquesta mostra, que ocupa tot l’Espai Guinovart, es presentarà la sèrie El Blat, una carpeta realitzada per Josep Guinovart l’any 1948 que conté 6 obres de tècnica mixta sobre paper on plasma la intensitat vital descoberta a Agramunt durant l’infantesa, entre la fascinació per la naturalesa i l’angoixa de la guerra. Aquesta sèrie, que es presenta acompanyada d’obra recent de l’artista on plasma la visió actual d’aquest món, es mostra sota el títol El blat, 1948: germinació de l’utopia, és comissariada per Àlex Mitrani i es podrà visitar al Petit Espai.

L’exposició de caràcter antològic d’obra de Josep Guinovart de la Col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart té com a objectiu donar a conèixer l’obra que Josep Guinovart ha donat al llarg d’aquests deu anys a la Fundació, amb la qual cosa avui podem parlar de la Col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart.

L’exposició inaugural de l’any 1994 en fou l’inici. Les trenta cinc obres que s’hi presentaren, totes elles relacionades amb Agramunt, amb el seu entorn, els seus habitants, amb la terra i les quatre estacions, van constituir el punt de partida d’una col·lecció permanent que actualment compta amb dos-cents vint quadres, quaranta quatre escultures i dues instal·lacions. En un principi les noves incorporacions es van anar fent a partir de les exposicions que Josep Guinovart presentava a l’Espai. Així, féu donació de les obres de 27 projectes de mirada (1996), A Federico García Lorca (1998), El nou mil·lenni i la vella calavera (1999), Sobre les Decapitacions de Pere IV (2000) i El Pentàgon: traïció a la geometria (2003). Cal fer esment també de l’exposició Raó de rostoll (2003) que si bé es presentà al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, ha estat, a dia d’avui, l’última incorporació d’obra. Així doncs, es va anar formant una col·lecció amb donacions molt representatives del seu treball. El pas següent va ser plantejar la possibilitat de donar-li un caràcter antològic.

Així, i procedents dels seu fons personal, Guinovart ha fet donació d’una sèrie de quadres que permeten una visió retrospectiva des de l’any 1948 fins al 2003. També hi ha incorporat petites obres, matèries, objectes i escultures, aparentment menys importants, però que marquen punts de partida d’una font que es desenvolupa en fases posteriors. Probablement la col·lecció continuarà ampliant-se, però cal destacar, per la seva especial rellevància, algunes obres pertanyents a la Fundació: La roda (1948), Les rodes (1964), L’ou i el blau (1964), El plat (1964), De la sèrie Menorca (1964), De Dallas a Nixon (1969), Sobre les Decapitacions de Pere IV (1969), Rasclet (1975), les tres peces Agramunt (1976), L’eclipsi (1982), L’enterrament del Guernica (1986), Homenatge a Bessy Smith (1986), Teatre i trompeta (1988), Oval (1988) i Ítaca (2001). Totes elles han estat presents a les exposicions antològiques de Guinovart organitzades per diferents institucions i estan àmpliament documentades en diverses publicacions. Altres peces també a destacar per bé que menys conegudes, són: Nadal (1950), la sèrie Espai retallat (1961), España (1965), Uralita (1970), Homenatge a Joan Miró (1993), Retaule de Jerusalem (2001) o la sèrie El Pentàgon: traïció a la geometria (2003). Són obres que remarquen el constant compromís amb continguts humans i socials, lluny d’errors pamfletaris, establint sempre un equilibri entre forma i contingut.

Creiem, doncs, que ha arribat el moment de mostrar el fons de la Fundació en la seva magnitud actual. És per això que iniciem una sèrie de tres exposicions successives que presentaran sota la forma de “petites antologies” la col·lecció permanent de la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt.